Avui fem la passejada habitual del divendres.
A les Baldufes i als Cargols ens encanta anar sense corda, cadascú al seu aire i al seu ritme i a l'hora tots junts.
Quan les Baldufes anem al teatre del centre d' Olot, és més complicat; hi ha trams del trajecte amb molts cotxes i hem d'anar més a la idea, passar ràpid quan el semàfor es posa verd , no ens podem encantar!, per això hem d'agafar la corda.
En canvi en les passejades pels voltants de l'escola no ens cal, són tranquil·les i relaxades.
Tenim el privilegi de tenir el parc natural gairebé a tocar de l'escola, això ens permet gaudir de la natura i aprofitar de les grans ombres dels nostres roures i de les alzines per quedar-nos a jugar una bona estona.
Pels Cargols anar junts fins al Parc Nou a veure les oques és tota una aventura, també ens agrada més anar sense corda, ens fa el passeig molt més agradable.
Alguns ens donem la mà, d'altres preferim anar per lliures i caminar sols, però sempre tots junts!
Avui, durant la passejada hem vist una escola amb tots els infants ben agafadets de la corda per dins el parc.
Llavors, des de la nostra perspectiva hem vist les baldufes i els cargols lliures, lliures de decidir el ritme del seu pas, d'ajupir-se a collir una floreta del camí, de mirar enrere, de fer una correguda o d'anar més a poc a poc , fins i tot de escapar-se o marxar corrents en canvi ningú ho fa, van tots junts s'esperen i s'acompanyen això si que és un aprenentatge !!!
3 comentaris:
De nou al Parc Nou! Amb el que els agrada a les Baldufes! Recordo l'any passat quan la Paula era un cargol i va anar al parc Nou per primera vegada amb la llar.
Jo veía tan grans Les Baldufes i mira! Ja s'han intercanviat els papers!
Mares i Pares dels Cargols, teniu molta sort de tenir uns nens/es Baldufes el curs vinent. S'ho passaran pipa!!
Una abraçada a totes!!
Oh! el parc nou amb les oques, els ànecs i els avis!!! (Quins avis??!!) els arbres avis!!! ^_^
En Lluc disfruta moltíssim aquestes sortides!!! i sempre ens les explica amb un gran somriure a la boca!!
Un dels grans tresors que hem tingut en dur en Lluc a les Baldufes és, precisament, el sistema educatiu, que és clarament dels que ensenya sense afogar, sense regles estrictes i sense que tot sigui xauxa, un camí on pot fer amb llibertat però seguint alhora algunes pautes que s'han de seguir, i el fet que ell vingui diàriament content, feliç i que al cap de setmana busqui a la Missi, la Nuri o la Sumpta ens omple els pulmons d'aire fresc i de somriures a la cara ^^
Sovint voldriem que els nostres fills fòssin feliços i lliures, però no sempre poden en el context que vivim, per això estem contents de l'elecció, i que ell hagi pogut tenir una entrada a l'escola feliç i potent com l'ha tinguda, ja tindrà temps per seguir normes al peu de la lletra......
Gràcies a totes per tota aquesta llibertat, felicitat i paciència donada dia a dia amb un somriure a la cara!
Que bonic poder passejar lliurement i sense presses pel Parc Nou!
I aturar-se a escoltar algun ocellet, mirar passar les formigues, recollir algun tresor, disfrutar de la natura, estar a la fresca...
L´Aina va tornar a casa amb una pedra molt gran a la maleta!! je je
Publica un comentari a l'entrada