EMMI PIKLER I EL MODEL DE LÓCZY

Emmi Pikler, pediatra de Budapest, va viure entre els anys 1902 i 1984. L’any 1946 va fundar l’orfenat Lóczy al carrer del mateix nom de Budapest. Actualment aquest institut encara funciona i arreu del món és un model per a l’educació de la infància. A Lóczy treballen al voltant de 70 persones. Un grup treballa exclusivament amb els infants, un altre grup es dedica a la investigació i un tercer grup combina les dues activitats. A molts d’altres llocs del món funcionen grups similars.

10 PRINCIPIS QUE INSPIREN LA VIDA DE LÓCZY


 • El respecte a la llibertat de moviment i a la conquista de l’autonomia.
 • Considerar que l’activitat que sorgeix del propi interès dóna satisfacció a l’infant i fa sentir-lo competent.

 • La importància d’oferir un entorn adequat.

 • El valor de l’estabilitat i de la regularitat en la relació personal i en l’entorn en què viuen els petits, com a font de seguretat i d’inici de les nocions d’espai i temps.

 • L’atenció de qualitat i el respecte pel ritme de desenvolupament individual de cada infant. La importància dels estadis d’intents o d’assaigs d’experiències.

 • El perill de les intervencions d’estimulació que “forcen” el ritme individual de l’infant.
 • El valor de les activitats de la vida quotidiana: - La comunicació verbal de totes les actuacions que l’adult fa amb l’infant. L’adult posa en paraules tot el que va fent a l’infant, li explica tot el que ocorre en el seu entorn. - La suavitat dels gestos, tacte, carícies. Moviments suaus de balanceig, lluny de sacsejar l’infant. - La petició de la participació de l’infant i l’espera atenta de la seva col·laboració, demanant-li permís, adequant-nos al seu ritme en totes les activitats quotidianes d’alimentació, higiene, vestit, etc. - El respecte per la intimitat de l’infant i els moments de no intervenció de l’adult, evitant la pressió de la intervenció continuada o la de diferents adults alhora. - L’observació. La relació infant-adult a diferents distàncies.
 • Per tenir cura d’un infant l’instint és important, però també es necessita formació.

 FRASES QUE IL·LUSTREN ELS PRINCIPIS DE L’INSTITUT LÓCZY 


“L’adult acaricia el bebè amb la seva mirada, amb la seva veu, lentament, amb paciència... crea una pell psíquica... comenta tot el que fa... organitza un món estable al voltant de l’infant”.

“Si l’adult es dedica un temps intensament i exclusivament al bebè... després el bebè pot estar amb sí mateix i passar moments tot sol a diferents distàncies de l’adult”.

Si quan li dediquem la nostra atenció ho fem parlant al mateix temps amb altres persones o fins i tot pensant amb altres coses, després l’infant ens reclamarà contínuament, plorant o amb les estratègies al seu abast, per reclamar el que sent que per dret li pertoca. Emmi Pikler convida les famílies a intervenir molt menys i a observar molt més: ”L’infant no és un titella en mans d’un adult totpoderós. S’ha d’estar molt present, però de forma diferent, s’ha d’acompanyar creant un marc protector”.“La construcció psíquica d’un bebè solament pot fer-la un adult atent, que sàpiga el que s’ha de mirar i quan s’ha d’esperar”.

“La qualitat de l’activitat lliure de l’infant és el millor indicador de l’èxit de la cura rebuda”.

“Un bebè aprèn molt de l’adult però també ha de descobrir moltes coses per sí mateix, ha de fer la seva pròpia tasca com a bebè”.

“Els bebès toquen els altres i els objectes de la mateixa manera que els toquen a ells”.
 “Tenir cura d’un infant és una tasca realment difícil. Cada dia s’aprenen coses noves, cada dia significa una nova vivència, al final del dia pensem en les coses que hem fet, com ho podríem haver fet millor. Es difícil fer-ho perfecte… fem moltes errades… sempre es pot fer millor”.


BIBLIOGRAFIA: Pikler, Emmi (2000) Moverse en libertad. Madrid. Ed. Narcea