Emmi Pikler,
pediatra de Budapest, va viure entre els anys 1902 i 1984. L’any 1946 va fundar
l’orfenat Lóczy al carrer del mateix nom de Budapest. Actualment aquest
institut encara funciona i arreu del món és un model per a l’educació de la
infància. A Lóczy treballen al voltant de 70 persones. Un grup treballa
exclusivament amb els infants, un altre grup es dedica a la investigació i un
tercer grup combina les dues activitats. A molts d’altres
llocs del món funcionen grups similars.
10 PRINCIPIS QUE INSPIREN LA VIDA DE LÓCZY
• El respecte a la llibertat de moviment i a
la conquista de l’autonomia.
• Considerar que l’activitat que sorgeix del
propi interès dóna satisfacció a l’infant i fa sentir-lo competent.
• La importància d’oferir un entorn adequat.
• El valor de l’estabilitat i de la
regularitat en la relació personal i en l’entorn en què viuen els petits, com a
font de seguretat i d’inici de les nocions d’espai i temps.
• L’atenció de qualitat i el respecte pel
ritme de desenvolupament individual de cada infant. La importància dels estadis
d’intents o d’assaigs d’experiències.
• El perill de les intervencions
d’estimulació que “forcen” el ritme individual de l’infant.
• El valor de les activitats de la vida
quotidiana: - La comunicació verbal de totes les actuacions que l’adult fa amb
l’infant. L’adult posa en paraules tot el que va fent a l’infant, li explica
tot el que ocorre en el seu entorn. - La suavitat dels gestos, tacte, carícies.
Moviments suaus de balanceig, lluny de sacsejar l’infant. - La petició de la
participació de l’infant i l’espera atenta de la seva col·laboració,
demanant-li permís, adequant-nos al seu ritme en totes les activitats
quotidianes d’alimentació, higiene, vestit, etc. - El respecte per la intimitat
de l’infant i els moments de no intervenció de l’adult, evitant la pressió de
la intervenció continuada o la de diferents adults alhora. - L’observació. La
relació infant-adult a diferents distàncies.
• Per tenir cura d’un infant l’instint és
important, però també es necessita formació.
FRASES QUE IL·LUSTREN ELS PRINCIPIS DE L’INSTITUT LÓCZY
“L’adult acaricia el bebè amb la seva mirada,
amb la seva veu, lentament, amb paciència... crea una pell psíquica... comenta
tot el que fa... organitza un món estable al voltant de l’infant”.
“Si l’adult es dedica un temps intensament i exclusivament al bebè... després el bebè pot estar amb sí mateix i passar moments tot sol a diferents distàncies de l’adult”.
Si quan li dediquem
la nostra atenció ho fem parlant al mateix temps amb altres persones o fins i
tot pensant amb altres coses, després l’infant ens reclamarà contínuament,
plorant o amb les estratègies al seu abast, per reclamar el que sent que per
dret li pertoca. Emmi Pikler convida les famílies a intervenir molt menys i a
observar molt més: ”L’infant no és un titella en mans d’un adult totpoderós.
S’ha d’estar molt present, però de forma diferent, s’ha d’acompanyar creant un
marc protector”.“La construcció
psíquica d’un bebè solament pot fer-la un adult atent, que sàpiga el que s’ha
de mirar i quan s’ha d’esperar”.
“La qualitat de l’activitat lliure de l’infant és el millor indicador de l’èxit de la cura rebuda”.
“Un bebè aprèn molt de l’adult però també ha de descobrir moltes coses per sí mateix, ha de fer la seva pròpia tasca com a bebè”.
“Els bebès toquen els altres i els objectes de la mateixa manera que els toquen a ells”.
“Tenir cura d’un infant és una
tasca realment difícil. Cada dia s’aprenen coses noves, cada dia significa una
nova vivència, al final del dia pensem en les coses que hem fet, com ho podríem
haver fet millor. Es difícil fer-ho perfecte… fem moltes errades… sempre es pot
fer millor”.
BIBLIOGRAFIA: Pikler, Emmi (2000) Moverse en
libertad. Madrid. Ed. Narcea
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada