22 de juny de 2017

Sortida de final de curs


Passem el dia a l'aire lliure en mig de grans prats, arbres centenaris, pals, troncs, flors, terra, herba,...
 I els jocs d'aigua que no faltin!!
 Tota un aventura!!

CLIQUEU AQUI SI VOLEU VEURE TOTES LES FOTOS!!





26 de maig de 2017

Dies càlids, temps de gaudir al màxim de la nostra mare natura

La verdor ens envolta en tot el seu esplendor. Els dies són lluminosos i càlids.
És el mateix jardí però el paissatge, la llum, les olors i els colors han canviat radicalment.
És temps de gaudir al màxim de la nostra mare natura  





























22 de maig de 2017

Gràcies, Escola Bressol! 10 motius pels quals confiem en les seves educadores

Aquest article l'ha escrit la Roser Goula una mare de la nostra escola. Ens ha encantat  pensem que val la pena llegir-lo.
 Us recomanem que visiteu el seu blog aqui us deixem l'enllaç: 
Alguns pares (treballadors) opten per deixar els fills a casa amb els avis, tenir mares de dia o demanar excedència per cuidar els seus fills els primers anys. I em sembla fantàstic; totes elles són bones opcions. Altres famílies (on ens incloem)  optem per portar-los a la llar d’infants – ja sigui per necessitat perquè les nostres feines no ens permeten excedències i/o perquè creiem en la bona tasca que es fa en aquests centres.
Avui vull reivindicar precisament la bona feina que fan les educadores dels centres infantils i l’important que és en el nostre dia a dia que la nostra filla vagi a la llar d’infants – no només perquè poguem treballar (a jornada reduïda per poder passar la tarda amb ella) i seguir pagant les factures, sinó també perquè els tres aprenguem i avancem en això de ser una família.
L’article d’avui és doncs un GRÀCIES enorme a les llars d’infants del país. I especialment a una en concret: Les Baldufes, d’Olot, que és la nostra “petita escola”. La vam triar després de visitar-ne dues més que ens havien recomanat (i que no ens van agradar gens ni mica…) i estem contentíssims de l’elecció.

1. La Primera Escola i una Segona Llar

Tot i que és comú anomenar-la “guaderia”, aquest és un nom lleig que no li fa cap justícia. Prefereixo entendre-les com escoles on s’aprenen coses i es juga, més que no pas fer-ho com a lloc per “guardar als nens”. En català tenim la sort de tenir dos noms estupendos: escola bressol i llar d’infants. Tots dos, una bona explicació del que hauria de ser l’experiència.
A casa, li expliquem que “anirà a l’escola mentre els pares treballem“. I per a mi és precisament això: una escola bressol, una primera escola, en la qual es comencen a descobrir coses, a interactuar amb altres persones, a agafar determinades rutines… Petits assoliments (i quotidians) com ara servir aigua del gerro els devem precisament a l’aprenentatge a l’escola bressol.

2. Benvingudes Rutines

La llar d’infants ens ha ajudat a establir fàcilment unes rutines. Des d’agafar l’hàbit de menjar fruita a trossos al matí fins a estirar-se a fer la migdiada cada dia un parell d’hores.
Encara em sorprenc com les educadores són capaces de fer que una trentena nens dormin la migdiada sense massa problemes durant dues hores. Suposo que la retroalimentació hi juga un paper important: veient altres nens que se’n van a dormir i s’adormen, ha d’ajudar a que un mateix decideixi calmar-se, deixi el joc per a més tard i es posi a dormir. El mateix deu passar amb el menjar, poster?

3. Taula de Llum i Psicomotricitat

A Les Baldufes cada setmana fan psicomotricitat i experimenten a la taula de llum. A casa, seria més complicat, tot i que sempre intentem “practicar” amb el que es pugui: llanternes, escales… Però és que allà se les inventen totes! No només juguen amb llums i ombres, sinó que a més afegeixen cada dia una cosa diferent: sorra, pols de pell de taronja…

4. Respectar els Ritmes de cada Nen/a

Una cosa que ens va convèncer i ens encanta de l’escola de Les Baldufes és que respecten el ritme de cada nen. Per posar un parell d’exemples: no els obliguen a pintar si aquell dia no volen pintar i tampoc els obliguen a “embrutar-se” si a un nen no li agrada. A la classe de la nostra filla, a alguns nens els hi encanta anar descalços. I els hi deixen anar. L’única cosa que els hi demanen: que deixin les sabates i mitjons ben col·locats sota el seu penjador. I així ho fan. I a casa també; ella mateixa quan entra a casa, es treu les sabates (i de vegades els mitjons) i els deixa ben posats al costat del sabater. 😉
Tampoc fan dibuixos o fitxes per emportar a casa i ensenyar als pares. No ho fan. Pinten per experimentar una sensació amb el pinzell o amb les mans. Fan collages perquè aprenguin a tocar diferents textures. I juguen perquè aprenguin el que desitgin aprendre aquell dia. Cadascú va per lliure i és l’educadora la que els orienta i vigila que hi hagi un ambient cordial entre tots.

5. Pintar és molt més que Plastidecors o Rotuladors

A casa pot fer pànic posar-se a fer aquarel·les o pastissos, però a l’escola bressol és el pa de cada dia. Aquarel·les al jardí, pintura amb les mans i els peus, pintura amb els dits barrejant xocolata en pols i aigua, experiments amb farina i aigua… El resultat són grans murals que pinten junts i pengen després a les parets de l’escola – i ella, orgullosa, ens ensenya quin tros és el seu.

6. Una Acollida Real

Una altra de les coses que ens encanta de Les Baldufes és que poguem entrar a la classe amb els petits i estar-hi tant de temps com sigui necessari perquè la nostra filla s’adapti a la nova situació (“val, és un altre dia d’aquells en què la mare i el pare van a treballar i jo em quedo aquí jugant”). O si encara feu lactància, podeu entrar a classe i fer la presa tranquilament.
A la nostra filla, l’arribada li costa una mica. Li ha costat sempre. Necessita uns minuts per anar entrant en el joc. Em busca constantment i quan veig que s’anima a jugar amb alguna cosa, m’acomiado d’ella i me’n vaig. La Missi (la seva educadora) sempre està alerta per si cal dedicar una mica més en aquests moments tristos de separació. És un petit plaer mental acomiadar-me sabent que està bé i jugant.

7. Jugar amb altres Nens

Sóc de les que penso que jugar amb altres nens sempre és més interessant que jugar sol. Sé que no els hi cal encara, que quan són petits poden jugar amb els pares ben contents i que ja tindran temps quan comencin a l’escola als 3 o 5 anys… Però tot i així, cada matí, el que ella recorda (i em diu) és que anirà a l’escola amb “la Missi, l’Albert, la Carla, la Marta, l’Avril, en Jan …”. Li agrada estar amb altres nens, tot que ara estem en un moment en què no domina gaire les emocions i s’ha de vigilar que una abraçada no acabi sent una estirada. Aaaaaaai, paciència!

8. Jocs Naturals

Si hi ha alguna cosa que els sorprengui és jugar amb coses noves. A casa podem sorprendre-la amb caixes i ampolles buides, tuppers i culleres, tubs, paper de bombolles… Però mai igualarem la infinitat de “joguines” naturals que tenen a la llar:
  • Llenties i blat de moro en caixes, amb culleres i bols per servir
  • Bols amb fulles seques, pells de taronja seques, castanyes…
  • Maicena, farina i altres textures fines

9. Menjar Sa i Equilibrat

Una tasca compartida entre família i escola. Saber que cuinen el menjar allà, que cada dia menja sa i equilibrat i que ningú l’obligarà a acabar-se el plat és important. Tant a casa com a l’escola bressol, el menjar és un moment del dia agradable, per estar tranquils, en família (la de sang o la “petita gran família” de la llar) i gaudir provant diferents textures i sabors.

10. Els Pares també

Sí, els pares també aprenem moltes coses arran d’anar a la llar d’infants. Per començar, compartim l’educació dels nostres fills i les educadores sovint ens ajuden a comprendre la nostra filla una mica millor. Com a pares primerencs, el seu comportament ens ha espantat o alarmat en més d’una ocasió. Veure la tranquil·litat amb què la Missi i les altres educadores gestionen el percal és absolutament tranquil·litzador (i educatiu per a nosaltres).
Per tot això i més, GRÀCIES ! 




19 de maig de 2017

MATERIALS SENZILLS QUE INPIRAN

Materials que inspiran, que conviden a experimentar, manipular, inventar, crear, construir o destruir. No hi ha una manera fer sinó tantes com infants, i totes son vàlides.









18 de maig de 2017

Decàlegs de la infantesa


Quan un infant es llença, no vol dir que caigui.
Quan un infant topa, no vol dir que empenyi.
Quan un infant pega, no vol dir que faci mal.
Quan un infant es mou, no vol dir que sigui actiu.
Quan un infant es mostra actiu, no vol dir que sigui interactiu.

Quan un infant fa silenci, no vol dir que calli.
Quan un infant somnia, no està distret.
Quan un infant s’immobilitza, no vol dir que estigui quiet.
Quan un infant està sol, no vol dir que estigui aïllat.

Quan un infant s’amaga, demana una mirada suau.
Quan un infant permet, no vol dir que acordi.
Quan un infant riu, no vol dir que estigui content.
Quan un infant se sorprèn, no vol dir que estigui espantat.

Quan un infant pregunta, no vol dir que no sàpiga.
Quan un infant transgredeix, no vol dir que s’equivoqui.
Quan un infant s’equivoca, no és un acte d’ignorància.
Quan el temps finalitza, no vol dir que l’infant acabi.

Quan un infant diu que no, vol dir que diu que no.

Daniel Camels (escriptor i psicomotrista)


31 de març de 2017

Gaudint dels colors de la Primavera

 Compartim amb vosaltres unes imatges dels infants de l'espai verd gaudint dels colors primaverals del parc amb un fragment del poema de la Júlia Sisk Reynés.

LA PRIMAVERA

Arriba la primavera, 
Ja l’hem rebuda.
No s’espera ni un moment, i
Ja ens posa a tots contents!