2 de desembre de 2011

ELOGI DE L'EDUCACIÓ LENTA



És un llibre de Joan Domènech Francesch, fa reflexionar i ens fa replantejar moltes coses.

Cal prioritzar la qualitat a la quantitat, l’autonomia a la dependència, la flexibilitat a la rigidesa.

Us deixem els quince principis per a l’educació lenta i el decaleg ; en aquest món de presses val la pena dedicar-hi uns minuts.

·             Quinze principis per a l’educació lenta:

1.                L’educació és una activitat lenta.

2.                Les activitats educatives han de definir el temps   necessari per ser realitzades, i no a l’inrevés.

3.                En educació, menys és més.

4.                L’educació és un procés qualitatiu.

5.                El temps educatiu és global i està interrelacionat.

6.                La construcció d’un procés educatiu ha de ser sostenible.

7.               Cada infant –i cada persona- necessita un temps específic per aprendre.

8.               Cada aprenentatge ha de realitzar-se en el moment oportú.

9.                Per aconseguir aprofitar més bé el temps, cal prioritzar les finalitats de l’educació i definir-les.

10.           L’educació necessita temps sense temps.

11.           Cal retornar temps a la infància.

12.           Hem de repensar el temps de les relacions entre persones adultes i infants.

13.           El temps dels educadors s’ha de redefinir.

14.           L’escola ha d’educar el temps.

15.           L’educació lenta forma part de la renovació pedagògica.

·                                 Decàleg per a una educació lenta:

1.                Decidir. En comptes de mirar constantment el rellotge i organitzar el temps, és important decidir cap a on volem anar, per què volem educar, què pretenem i compartir-ho amb la comunitat d’alumnes amb la qual treballem (i també en l’àmbit familiar).

2.                Implicar. Posar els mitjans per tal que, en un procés democràtic, la implicació del professorat, dels infants i joves i les seves famílies, siguin els aspectes clau en la construcció d’un projecte educatiu.

3.                Prioritzar. Saber analitzar i distingir quins són els aspectes més importants i quins els més urgents. Decantar-se, sempre que es pugui, per treballar els aspectes importants de l’educació. Deixar de banda aquelles parts del currículum, de l’organització, de la vida de l’aula i de l’escola que no són ni urgents ni importants. Fer un plantejament semblant en l’àmbit familiar.

4.                Saber perdre el temps amb activitats que no estiguin organitzades ni estructurades o que no siguin previsibles.

5.                Donar prou temps perquè l’alumnat pugui ser creatiu en les activitats que realitza.

6.                Cultivar la paciència i la perseverança, com també basar-les en la premisa que els infants i els joves trobin sentit a les activitats que fan, que els proposem o que els encarreguem.

7.                Saber viure, ser positiu. Donar exemple de vida i incorporar el sentit de l’humor a l’educació. Donar exemple de respecte envers la diversitat de ritmes.

8.                Gaudir del moment, de les activitats desenvolupades i que tenen sentit, i no estar condicionat constantment pel programa que cal acomplir, per les proves que cal efectuar o pels resultats que cal obtenir. A la família no comparar els fills i filles amb altres infants o joves de la seva edat.

9.                Simplificar els programes escolars. Limitar els objectius que es pretenen assolir en cada curs, a fi de poder aprofundir en cada aprenentatge.

10.           Basar els canvis en un coneixement profund de les potencialitats i de les debilitats de tots els sectors de la comunitat educativa, singularment, els infants i joves. Escoltar-los.

1 comentari:

M.Àngels ha dit...

Tot sovint em conecto al blog per veure si hi ha fotos de la Paula o si heu penjat qualsevol altra cosa. Tot em sembla interessant i ara m'ha agradat que parleu d'aquest llibre. No sabia quin demanar al tió i vosaltres m'heu ajudat a triar-lo. Gràcies.