L'infant
és fet de cent.
L'infant té
L'infant té
cent llengües
cent pensaments
cent maneres de pensar
cent maneres de pensar
de jugar i de parlar
cent sempre centformes d'escoltar
de sorprendre's d'estimar
cent alegries
per cantar i comprendre
cent mons
per descobrir
per inventar
cent mons
per somiar.
L'infant té
cent llengües
(i encara cent cent cent)
però li'n roben noranta-nou.
L'escola i la cultura
li separen el cap del cos.
Li diuen:
que pensi sense mans
que actuï sense cap
que escolti i no parli
que comprengui sense joia
que estimi i se sorprengui
que estimi i se sorprengui
només per Pasqua i per Nadal.
Li diuen:
que descobreixi el món que ja existeix
i de cent li'n roben noranta-nou.
Li diuen:
que el joc i la feina
la realitat i la fantasia
la ciència i la imaginació
el cel i la terra
la raó i el somni
són coses que no van plegades.
Li diuen en suma
Li diuen en suma
que el cent no existeix.
L'infanti diu:
però el cent existeix.
Loris Malaguzzi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada